El resultat del partit no pot ser més explícit. 28 punts de diferència no són molts ni pocs. És una anècdota que serà millor que oblidem com abans millor. És evident que tothom podríem haver fet una mica més. No obstant això, és passat i el passat ens ha de servir per ser millors, més forts, més intel·ligents.
L 'enfrontament és molt senzill de ressumir: El Laietania, sense fer una sortida en allau, només va necessitar que el seu jugador número 4, Roca, anotés cuatre triples sense error de forma pràcticament consecutiva, cosa que va triturar el partit. En endavant els avantatges no van deixar d'eixamplar-se. Però no hi havia res a fer. Pèssima selecció de tir, poca consistència defensiva i un ritme inadequat.
El tercer període va ser ser esperançador i només jugant amb una mica de sentit comú la diferència es va escurçar considerablement (45-33). Res més que un miratge. El quart va concloure amb màxim avantatge (60-36). I d'aquí al final el Kortatu va deambular sense cap personalitat. El partit feia molt que estava perdut. Potser, fins i tot, abans d'haver-lo començat.
Aquesta jornada el rival és el Sant Crist 1. Recordem que vam jugar contra ells fa només dues setmanes. Potser va ser el començament d'aquesta minicrisi. Potser, també, seria el moment de reivindicar-nos i tancar el cercle. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada